Didàctica del Coneixement del Medi Natural

Maneres de mirar - Model d'èsser viu

Aquest és el triangle que tot mestre hauria de seguir ja que considero que conté els aspectes fonamentals per a l'aprenentatge dels infants.

Pensar, Fer i Comunicar per construir coneixements, per dur a terme una tasca molt important que dia a dia ha de ser coherent i que ha de regular els propis aprenentatges tenint en compte els inicials. Aprendre interaccionant amb els altres i sobretot amb el medi que ens envolta ja que no només aprenen els infants, sinó que els mestres aprenem d'ells i amb ells.

"El model d'ésser viu ens ajuda a passar més fàcilment d'una visió estàtica de la ciència que ordena i classifica, a una dinàmica, que modelitza i transfereix. Per aconseguir-ho cal una acció constant del professorat i poder reflexionar sobre la pròpia pràctica, sobre com aprèn l'alumnat i com ensenya el professorat." ("Perspectiva escolar. La vida en una col i altres històries" Rosa Sensat)

Després d'aquesta introducció, considero que no només la ciència, sinó la vida i l'ensenyament s'han d'entendre com un conjunt d'interaccions que originen uns canvis constants i d'això és del que tenim que estar preparats ja que la nostra relació amb el medi, l'entorn, la cultura amb la qual ens identifiquem i els valors rebuts a través d'aquesta són els aspectes fonamentals que portaran a la societat a realitzar les accions necessàries per tal d'interaccionar. 

Per tant, des del meu punt de vista, la ciència és un camí per obrir les portes a les noves generacions per tal que experimentin, se'ls hi pugui obrir els ulls i es qüestionin que tot allò que succeeix té un motiu i aquest pot variar en funció dels elements que intervinguin. Per això poden lluitar per canviar allò del seu voltant i per aprendre que tot el que succeeix és per alguna cosa, per tant, tot té un perquè i aquests el poden averiguar per ells mateixos.

Didàctica del Coneixement del Medi Social

Els contes

Per quin motiu s'està perdent la màgia dels contes?

El conte és una narració generalment breu, escrita en prosa on hi apareixen, normalment, pocs personatges. Acostumen a tenir una lliçó moral i provenen de la tradició oral de cada cultura.

Els contes han estat, des de sempre, una estratègia per transferir els valors i els comportaments que, anteriorment, es creien rellevants. Aquests han tingut una visió didàctica ja que anteriorment no hi havia televisió ni ràdio per poder transmetre diferents coneixements i es realitzaven de boca en boca.

Actualment, els contes es veuen com una eina d'aprenentatge dels comportaments socials dels temps antics. Existeixen diversos tipus:

• Contes amb una funció pràctica - Normalment són accions concretes o pintures realitzades en forma de conte. Anteriorment els protagonistes eren animals i n'hi havien poques dones ja que en aquella época l'importància en els rituals era donada als homes. Més tard aquests contes els varen anant protagonitzant homes i dones per trasmetre funcions didàctiques que acostumaven a ser sobre el bé i el mal o temàtiques religioses.
  
  
  
• Contes tradicionals - Aquests transmeten valors molt importants com el respecte, el companyerisme, la igualtat, la no dicriminació, entre d'altres, tot i que moltes vegades poseeixen molta crueltat.
  
  
  
• Contes amb animals - Anomenats faules protagonitzats per animals que finalment tenen una moralitat concreta.

En referència als contes, considero que és molt important el paper educatiu que transmeten, per això penso que és rellevant que els pares i mares abans d'anar a dormir els hi expliquin un conte als infants perquè els ajuden a adquirir coneixements des d'una manera més experimental i afavoreix molt el vincle afectiu d'ambdos.

Per altra banda, l'acumulació de vivències i aprenentatges de la gent gran que comparteix el dia a dia amb els infants és clau per a adquirir un bon llenguatge i per a la narració de contes per als nens i les nenes. Aquest fet poc a poc es va perdent pel paper que els avis tenen actualment en les families, per això considero que una bona proposta per a les escoles, seria la de treballar més conjuntament escola - familia i fomentar aquests coneixements que la gent gran poseeix a causa de la seva experiència i proporcionar-los als infants en les aules.

En referència a aquesta aporació, vaig estar de pràctiques, l'any passat, a una escola que com a projecte treballaven els contes. Una tarda va venir a explicar un conte popular la mare d'una nena de la classe que pertenyia al Marroc. Ella va anar explicant el conte en dues llengües: català i marroquí, en aquell moment els infants estaven bocabadats pel vocabulari que utilitzava, el ritme i l'entonació que li donava, l'expressivitat i les sensacions que transmetia aquella dona, els silencis que aportava, entre d'altres aspectes, i d'aquesta manera van treballar diversos contes tradicionals d'altres països així com la cultura i la llengua d'aquests.

Per acabar, només dir que aquesta sessió l'he trobat molt enriquidora ja que a través d'un conte podem ensenyar diverses capacitats per comunicar-nos, orientarnos en el temps i en l'espai, transmetre sentiments, aprenentatges, entre d'altres aspectes, que realment si no t'ho pares a pensar no te n'adones de la quantitat de valors que un conte poseeix.