Didàctica de l'espai i del temps en Educació Infantil
Després de què molts filòsofs i pensasdors parlessin i estudiessin el concepte de l'espai, Piaget va proposar diverses propietats per entendre'l i va explicar que una persona és impossible que entengui aquest concepte fins als 16 anys, cosa que no té sentit i és impossible ja que els infants des de ben petits reconèixen la lateralitat, la profunditat, les distàncies, etc.
L'espai
Com arriben els infants a entendre aquest concepte?
Com arriben els infants a entendre aquest concepte?
Després de què molts filòsofs i pensasdors parlessin i estudiessin el concepte de l'espai, Piaget va proposar diverses propietats per entendre'l i va explicar que una persona és impossible que entengui aquest concepte fins als 16 anys, cosa que no té sentit i és impossible ja que els infants des de ben petits reconèixen la lateralitat, la profunditat, les distàncies, etc.
El camí que es segueix a Educació Infantil és el domini de l'espai que ja tenim, una perspectiva egocèntrica, per arribar a l'espai abstracte percebut (basat en la teoria concèntrica de Piaget). Un exemple d'això és treballar el següent:
Així, des de ben petits treballen conceptes que coneixen i són propers a ells i conforme van creixent aquests conceptes es treballen més ampliats, s'aprofundeix més en allò i adquireixen coneixements nous relacionats amb el mateix tema, s'ha de treballar en espiral. Per realitzar tot això hem de conèixer i aprofitar els coneixements previs dels infants (Zona de Desenvolupament Proper) per poder desenvolupar al màxim les seves capacitats i aconseguir que els nens i les nenes adquireixin un aprenentatge significatiu aprofitant espais coneguts per a ells.
El temps
El concepte del temps és complex ja que aquest no existeix i és abstracte. Una construcció humana que té la seva dificultat per ser après.
La perceció del temps té tres vessants:
El temps
El concepte del temps és complex ja que aquest no existeix i és abstracte. Una construcció humana que té la seva dificultat per ser après.
La perceció del temps té tres vessants:
- Temps personal - Aquell vivenciat per cada persona. Exemple: el dia i la nit, l'aniverssari, etc.
Aquest temps està format a partir del ritme dels infants ja que tot això es construeix, delimita i assenyala el temps social que es comparteix amb pautes i normes com: el nadal, les vacances, la castanyada, etc.
El temps personal té un pensament subjectiu i egocèntric fins que no se li posen les normes del temps social. - Temps social - El compartit amb els altres.
Aquest és col·lectiu i necessari ja que existeixen interaccions amb els altres perquè som éssers socials. - Temps històric - El passat, el social, l'imaginat.
El temps històric és el temps social que no hi és. Per poder arribar a entendre aquest concepte s'ha de tenir empatia històrica i poder posar-te al lloc de les persones que vivíen en aquells temps per poder adonar-nos d'allò que ha canviat i d'allò que encara té continuïtat en el temps.
Com s'explica el temps històric per a què els infants l'arribin a entendre?
Aquesta sessió, considero que va estar molt adient ja que jo mai m'havia plantejat treballar aquests temes ni sabia com els infants podrien arribar a adquirir tots aquests conceptes. Penso que va ser una classe molt interessant ja que vaig aprendre diversos recursos per poder ensenyar als meus alumnes aquests termes difícils d'explicar però alhora molt rellevant per a ells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario