Didàctica del Coneixement del Medi Natural

Model científic

“Un model és una representació simplificada d’un fenomen que concentra l’atenció en aspectes específics. El model es fa servir per construir explicacions com a resposta a una pregunta” (Gilbert, 2000)      

A través dels diferents models que existeixen hem d'aprendre a mirar, però no només a mirar des de la vessant qualificativa sinó també des de la quantitativa, és a dir s’ha de mesurar, de pesar, com també s’ha d’observar a través dels nostres sentits i descriure tot allò que puguem provocant una interacció en allò que s’observa.

Després de realitzar aquesta sessió hem vaig quedar una mica bocabadada ja que realment mai m’havia adonat d’allò relacionat amb el passat, el present i el futur dels objectes del meu voltant, per això em va sobtar la pràctica de les bossetes semblants i em va semblar molt interessant i motivadora.

Per a la sessió de seminari vam haver de portar tres o quatre objectes diferents però que tinguessin alguna característica clara en comú, el meu grup vam decidir portar el següent:

                                                                 

Vam escollir aquests quatre objectes perquè a primera vista sembla que allò que tenen en comú més rellevant és la forma però no, ja que tots ells estan realitzats amb materials naturals i això és el que ens va cridar més l'atenció.

Per finalitzar, esmentar que aquestes sessions m'han ensenyat a mirar des d'un altre perspectiva, amb uns ulls ben diferents a com observava anteriorment i a reflexionar sobre allò que m'envolta. Tal i com s'esmenta en l'article "Fer, parlar i pensar per aprendre ciències" de la Conxita Marques i la Rosa M. Pujol, segons diu Descartes: "Almenys una vegada a la vida s'ha de dubtar de tot."

Didàctica del Coneixement del Medi Social

Finalitats de l'ensenyament del medi social

La principal finalitat de l'educació en general i de l'ensenyament del medi social en particular és aprendre a través dels valors étics ja que l'ètica és contrustivista de l'acte educatiu, és a dir, sense valors com: el respecte, la coorperació, la solidaritat, l'empatia, el criteri observable i analitzable, la comunicació, entre d'altres, no existeix l'educació. 

Entre aquestes finalitats i l'acció educativa existeix una relació d'alteritat molt àmplia, és a dir, existeix una interacció amb allò que ens envolta, el medi i els altres, ja que per dur a terme la tasca educativa és necessari:

Per això totes aquelles tècniques, eines i recursos que un mestre pot utilitzar són un ajut, però no són necessàries per a l'educació ja que amb tot això no s'educa sinó que és un complement educatiu facilitador per a l'aprenentatge. Per exemple, quan jo anava a l'escola hi havia un professor que utilitzava tota mena de mitjans tecnològics per a l'adquició de nous coneixements de l'alumnat i li resultava més complicat fer-nos entendre quelcom que una mestra que no en portava cap mena d'eina ni tècnica per a facilitar-nos els aprenentatges i en canvi, la seva manera d'expressar-se, el seu to de veu i les exemplificacions de donava era el que ens ajuda a l'adquisició dels coneixements.

Per acabar, fent referencia a l'adquisició de coneixements esmentats anteriorment, m'agradaria fer menció d'una cita de l'article "Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics" de Mèlich, J.C. Palou, J. Poch, on s'esmenta: "No és vell qui té anys, sinó qui creu que ja ho sap tot" per aquest motiu tant l'alumnat com el professorat han d'estar receptius a aprendre, no només les lliçons, sinó enriquir-nos de tot allò que ens envolta, de les interaccions diàries i de tot allò que vivim dia a dia.

Didàctica del Coneixement del Medi Natural

La Classe ideal

"L'error d'una educació de la resposta no està en la resposta, sinó en la ruptura entre aquesta i la pregunta. L'error consisteix en el fet que la resposta és proclamada independentment de la pregunta que la provocaria. D'igual manera, l'educació de la pregunta estaria equivocada si la resposta no es percebés com a part de la pregunta" (FREIRE, 1997) - Lectura "Les idees científiques dels infants i l'ensenyament de les ciències a l'escola primària" (Jordi Martí i Feixas)

Considero que les classes d’avui en dia haurien de ser més experimentals, és a dir, que els alumnes es qüestionessin més allò que estan treballant però de manera autònoma sense que el professor donés la resposta sinó que els infants investiguessin en allò que realment volen saber i busquessin quelcom.

Per altra banda, tots aquells que intervenen en l’educació, en el meu parer, haurien de canviar el seu punt de vista ja que tal i com vam veure en l’activitat la nostra classe de ciències:

•  La classe de ciències ideal hauria de ser: motivadora, experimental i divertida.
• A la classe de ciències ideal l’infant hauria de: participar, cooperar, aprendre i experimentar.
• A la classe de ciències ideal el professorat hauria de ser: motivador i dinamitzador.

Com es pot observar diversos d’aquests aspectes es repeteixen ja que considero que les classes que nosaltres, en general, hem viscut no són pas d’aquestes semblances i per tant, haurien de millorar.

Un altre aspecte rellevant és el treball cooperatiu ja que afavorexi la interdependència, és a dir, cada membre del grup aporta una idea per a què la feina millori i així cadascú depèn del company/a, també treballa molt la responsabilitat individual perquè la nota és per a tot el grup i d'aquesta manera s'aconsegueix un mateix nivell d'aprenentatge ja que les meves qüestions les pot tenir un altre membre, com també existeix un seguiment de treball on tots els infants han de tenir un càrrec per dur a terme l'activitat adequadament.

Per acabar, m'agradaria esmentar que abans de realitzar aquesta sessió creia que havia treballat cooperativament, però al veure allò que aprens i que has de realitzar en el treball cooperatiu hem vaig adonar que realment, mai havia treballat d'aquesta maner i em va semblar molt trist.


Després de realitzar aquesta sessió em va sugerir la següent qüestió: 

Com és que mai cap mestres s'ha preguntat, quina és la meva classe ideal, per a poder portar-la a la pràctica?

Didàctica del Coneixement del Medi Social

Fonaments i perspectives de la intervenció educativa a l’educació infantil en l’àrea de descoberta de l’entorn des de les ciències socials.

"Sovint es confon -donar testimoni- amb -donar exemple-, i es reclama, que els educadors donin exemple al seu alumnat. Això és un error. El que dóna exemple sempre acaba donant-se com a exemple, posant-se com a model per imitar, per reproduir. El mestre que vol donar exemple és un mestre que creu que fa les coses ben fetes, que té la consciència tranquil·la. (...) L'art d'educar és l'art de la modèstia, d'aquells i d'aquelles que mai no tenen la consciència tranquil·la, que saben que mai no ho han fet del tot bé. (...) Hauríem de saber, que cada situació és única, que cada curs és irrepetible, que cada alumne és singular, que a cada moment ens la juguem..."

("Tu m'aprens. Memòria i oblit d'un aprenent de mestre" CELA, J; pàg 11)

Després d'aquest fragment tant reflexiu, cal esmentar que més enllà de com nosaltres veiem el món, el pensen, el sentim o intervenim en ell, existeixen altres individus, que en cert moment de les seves vides, nosaltres posem un granet en la seva manera de mirar el món, per això hem de tenir present que l'infant veu el món des del seu punt de vista, tal i com ho fem nosaltres. Per tant, d'han de tenir clars els seus coneixements previs i així, fer-lo arribar a entendre què és la ciència.

Es diu que la ciència és l'activitat objectiva d'adquició de coneixements, però si aquesta està feta per homes i aquests són subjectes a la vida canviant del món, la ciència no és tant objectiva ja que a cada persona li influeix d'una manera ben diferent els diversos aspectes que succeeixen en el món.