Didàctica del Coneixement del Medi Social

Fonaments i perspectives de la intervenció educativa a l’educació infantil en l’àrea de descoberta de l’entorn des de les ciències socials.

"Sovint es confon -donar testimoni- amb -donar exemple-, i es reclama, que els educadors donin exemple al seu alumnat. Això és un error. El que dóna exemple sempre acaba donant-se com a exemple, posant-se com a model per imitar, per reproduir. El mestre que vol donar exemple és un mestre que creu que fa les coses ben fetes, que té la consciència tranquil·la. (...) L'art d'educar és l'art de la modèstia, d'aquells i d'aquelles que mai no tenen la consciència tranquil·la, que saben que mai no ho han fet del tot bé. (...) Hauríem de saber, que cada situació és única, que cada curs és irrepetible, que cada alumne és singular, que a cada moment ens la juguem..."

("Tu m'aprens. Memòria i oblit d'un aprenent de mestre" CELA, J; pàg 11)

Després d'aquest fragment tant reflexiu, cal esmentar que més enllà de com nosaltres veiem el món, el pensen, el sentim o intervenim en ell, existeixen altres individus, que en cert moment de les seves vides, nosaltres posem un granet en la seva manera de mirar el món, per això hem de tenir present que l'infant veu el món des del seu punt de vista, tal i com ho fem nosaltres. Per tant, d'han de tenir clars els seus coneixements previs i així, fer-lo arribar a entendre què és la ciència.

Es diu que la ciència és l'activitat objectiva d'adquició de coneixements, però si aquesta està feta per homes i aquests són subjectes a la vida canviant del món, la ciència no és tant objectiva ja que a cada persona li influeix d'una manera ben diferent els diversos aspectes que succeeixen en el món.