Conclusions

Després de realitzar aquesta assignatura durant tot el trimestre, considero que ha estat molt adient per al meu futur professional ja que he après molts recursos i eines necessàries per a treballar amb els infants , així com aspectes a treballar rellevants que anteriorment no en sabia i he ampliat considerablement els meus coneixements.

Per altra banda, dir que les sortides que hem fet juntament amb la gimcana realitzada, penso que han estat molt profitoses i hem pogut posar a la pràctica tot allò  treballat a l'aula. Com també crec que la repartició dels seminaris i les classes de gran grup han estat adients, encara que potser podríem haver-les fet durant més temps, però considero que pel poc temps que teníem han estat molt ben organitzades i els aprenentatges eres significatius.

Per acabar, m'agradaria mencionar que he treballar molt a gust amb el professorat de l'assignatura ja que s'han mostrat molt oberts per a ensenyar i considero que han estat molt empàtics i receptius. Així com amb els companys i les companyes ja que penso que ens hem ajudat mútuament i hem pogut compartir tots els aprenentatges adquirits.

Ara sí, per últim, voldria acabar amb una frase del llibre "Tu m'aprens" on explicita molt bé tot allò après durant aquest petit període:


                                  “L’experiència és vida i reflexió per a la vida.”

Didàctica del Coneixement del Medi Natural

Capacitats i Competències

Seguint l'esquema anterior, podem dir que les capacitats són aquelles estratègies i habilitats que realitzem a través d'uns actes automatitzats i que, segons el currículum actual s'han d'ensenyar a Educació Infantil, en canvi, les competències, educables a Educació Primària i a Secundària, són els coneixements que s'adquireixen a conseqüència de l'aplicació autonòma de la persona.

A través d'aquests dos aspectes, hem d'aconseguir treballar per tal de qüestionar-nos allò que realitzem, que poguem fer prediccions i expressar els nostres coneixements previs per tal d'ampliar-los en el camí que durem a terme, aprenent cooperativament i d'aquesta manera potenciar la imaginació i poder representar tot allò que se'ns ocorre a la nostre ment amb diferents llenguatges: maquetes, dibuixos realistes, fent-lo corporalment, etc. I així representar els processos establerts per tal de comprovar les prediccions realitzades experimentar, buscar informació, avaluar, tornar a refer i fins i tot, emocionant-nos en aquest procès d'interacció amb el medi, amb els companys i amb tot allò que ens envolta.

M'agradaria fer menció a una cita que apareix en el llibre "Tu m'aprens" de Jaume Cela: “Hi ha experiències escolars que queden registrades a la pell. Cal recordar que un poeta afirmava que allò més profund és la pell” (pàg. 124). Quan varem realitzar aquesta sessió em va recordar molt aquesta frase ja que alhora d'observar l'activitat "Ha nevat al Canigó!" i extreure'n les capacitats i la riquesa competencial d'aquesta proposta didàctica, em va semblar molt adequada i considero que aquells mestres que la portessin a terme van quedar molt satisfets de treballar a partir d'eines que tenien molt a prop i aprofitar-les al màxim.

Visió del món

Moltes vegades pensem que allò que veiem és el que és cert, la nostra veritat. Tal i com deia el llibre "Tu m'aprens" en un dels seus capítols a la pàgina 15: “Qualsevol història té tres punts de vista: el teu, el meu i la veritat. Cap no menteix. Els records compartits serveixen a cadascú de manera diferent”. 

Amb aquest vídeo es pot comprovar com, de tant en tant, el nostre primer cop d'ull es pot equivocar i ens deixa veure com un temps i un espai concret ens pot influenciar molt en el nostre punt de vista.

Didàctica del Coneixement del Medi Social

Didàctica de l'espai i del temps en Educació Infantil

L'espai 


Com arriben els infants a entendre aquest concepte?

Després de què molts filòsofs i pensasdors parlessin i estudiessin el concepte de l'espai, Piaget va proposar diverses propietats per entendre'l i va explicar que una persona és impossible que entengui aquest concepte fins als 16 anys, cosa que no té sentit i és impossible ja que els infants des de ben petits reconèixen la lateralitat, la profunditat, les distàncies, etc.

El camí que es segueix a Educació Infantil és el domini de l'espai que ja tenim, una perspectiva egocèntrica, per arribar a l'espai abstracte percebut (basat en la teoria concèntrica de Piaget). Un exemple d'això és treballar el següent:

Així, des de ben petits treballen conceptes que coneixen i són propers a ells i conforme van creixent aquests conceptes es treballen més ampliats, s'aprofundeix més en allò i adquireixen coneixements nous relacionats amb el mateix tema, s'ha de treballar en espiral. Per realitzar tot això hem de conèixer i aprofitar els coneixements previs dels infants (Zona de Desenvolupament Proper) per poder desenvolupar al màxim les seves capacitats i aconseguir que els nens i les nenes adquireixin un aprenentatge significatiu aprofitant espais coneguts per a ells.

El temps
El concepte del temps és complex ja que aquest no existeix i és abstracte. Una construcció humana que té la seva dificultat per ser après.

La perceció del temps té tres vessants:

1. Temps personal - Aquell vivenciat per cada persona. Exemple: el dia i la nit, l'aniverssari, etc.
   Aquest temps està format a partir del ritme dels infants ja que tot això es construeix, delimita i assenyala el temps social que es comparteix amb pautes i normes com: el nadal, les vacances, la castanyada, etc.
   El temps personal té un pensament subjectiu i egocèntric fins que no se li posen les normes del temps social.
   
2. Temps social - El compartit amb els altres.
   Aquest és col·lectiu i necessari ja que existeixen interaccions amb els altres perquè som éssers socials.
   
3. Temps històric - El passat, el social, l'imaginat.
   El temps històric és el temps social que no hi és. Per poder arribar a entendre aquest concepte s'ha de tenir empatia històrica i poder posar-te al lloc de les persones que vivíen en aquells temps per poder adonar-nos d'allò que ha canviat i d'allò que encara té continuïtat en el temps.

Com s'explica el temps històric per a què els infants l'arribin a entendre?

Aquesta sessió, considero que va estar molt adient ja que jo mai m'havia plantejat treballar aquests temes ni sabia com els infants podrien arribar a adquirir tots aquests conceptes. Penso que va ser una classe molt interessant ja que vaig aprendre diversos recursos per poder ensenyar als meus alumnes aquests termes difícils d'explicar però alhora molt rellevant per a ells.

Didàctica del Coneixement del Medi Natural

Model d'èsser viu

"Aprendre ciències és avançar en una activitat en la qual l'experimentació, les representacions creades amb les dades i les discussions que generen es realitzen simuntàniament per anar construint models explicatius coherents sobre el fet o fenòmen objecte d'atenció" ("Fer, parlar i pensar per aprendre ciències" Conxita Marquez; Rosa M. Pujol)

Després d'aquesta introducció, podem dir que qualsevol ésser viu és un sistema obert en el qual entra i surt matèria i energia ja que s'ha d'intercanviar. Tant en el nostre entorn com en el nostre interior, existeixen aspectes que entren en contacte i surten de quelcom han entrat. Podem observar com tot allò que entra en el nostre cos ha de surtir per alguna banda, per això considero que és un tema molt interessant a tractar amb els infants ja que aquestes qüestions habitualment no són tractades.

Aquesta sessió va estar molt adient ja que hem vaig qüestionar tot allò quelcom relacionat amb el nostre cos i amb les interaccions que existeixen amb el medi, per aquest motiu penso que és un aspecte molt proper a nosaltres que podem treballar perfectament des de la vessant del currículum d'Educació Infantil, concretament des de la descoberta del món.

Per tal de treballar correctament el model d'èsser viu, i d'altres aspectes de la ciència, és fonamental que existeixin preguntes productives, és a dir, que estimulin l'activitat realitzada i no pas que el mestre realitzi qüestions reproductives per tal que limiti les respostes dels infants i no els hi deixi promoure l'activitat intel·lectual i científica que tenen a dins ja que moltes preguntes que comencen amb un "perquè" són molt difícils de respondre. Per tant, s'han de realitzar hipòtesis que posteriorment es puguin comprevar per ser verificades o refutades.

Didàctica del Coneixement del Medi Social

L'Escola Bressol i L'educació per a la Sostenibilitat, un amor a primera vista?

L'escola és l'únic espai on totes les cultures es poden trobar i és el lloc on s'arriben conèixer i s'aprenen mutuament unes i les altres ja que en les societats sempre hi ha una predominant. A partir d'aquest fet s'ha d'intentar obrir els ulls a les famílies i crear un ambient favorable per a què els infants s'ha n'adonin de la importància de la igualtat en el món actual.

Actualment existeixen molts problemes alhora de què tothom tingui les mateixes metodologies i entengui de la mateixa manera l'educació ambiental per això des de l'escola s'ha d'ajudar a millorar l'experiència de cadascú, la comunicació i les interaccions que existeixen, la forma de pensar en referència als espais, els sentiments envers allò que no comparteixes i la forma d'expressió.

Per a què els espais estiguin ben cuidats i es tingui en compte l'educació ambiental s'ha creat la XESC (Xarxa d'Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya). 

L'educació ambiental és la capacitat per l'acció, l'acció de cuidar els espais en els què vivim dia a dia donant-li molta importància als espais on interaccionen els infants per ajudar-los a construir un món sostenible. Aquests espais d'interacció són:

• Benestar - S'ha de fomentar la creativitat en els infants creant espais d'interació per a què els nens i nenes es puguin desenvolupar adequadament amb un benestar físic, emocional i cognitiu.
• Creació d'interès - Es pretén aconseguir entorns rics en propostes, materials, recursos, etc.
• Comunicació - S'ha d'afavorir per contribuir a donar sentit a noms i conceptes per poder passar d'allò concret a allò abstracte.
• De recerca - Poder experimentar i manipular tot allò que es treballa per afavorir al aprenentatge dels infants.
• Exploratori - S'ha d'explorar i treballar amb diversos materials, sobretot amb aquells naturals per a què els nens i les nenes s'ha n'adonin de la importància que té la natura per al nostre entorn.

Per tots aquets motius s'ha de realitzar un canvi en la cultura de l'escola i crear espais on es respiri la sostenibilitat amb la col·laboració i participació de tota la comunitat educativa incloent a les famílies, deixant petjades allà on anem.

Per a la realització d'això hem de començar des de ben petits i fer-ho en tots els espais, no perquè s'estigui de festa o en un restaurant hem d'actuar de manera diferent perquè siguin espais diferents. Només calia veure la UAB el dia després de la festa de l'Autònoma i adonar-se que hi ha molta gent que no està concienciada amb aquest tema.

Didàctica del Coneixement del Medi Natural

Maneres de mirar - Model d'èsser viu

Aquest és el triangle que tot mestre hauria de seguir ja que considero que conté els aspectes fonamentals per a l'aprenentatge dels infants.

Pensar, Fer i Comunicar per construir coneixements, per dur a terme una tasca molt important que dia a dia ha de ser coherent i que ha de regular els propis aprenentatges tenint en compte els inicials. Aprendre interaccionant amb els altres i sobretot amb el medi que ens envolta ja que no només aprenen els infants, sinó que els mestres aprenem d'ells i amb ells.

"El model d'ésser viu ens ajuda a passar més fàcilment d'una visió estàtica de la ciència que ordena i classifica, a una dinàmica, que modelitza i transfereix. Per aconseguir-ho cal una acció constant del professorat i poder reflexionar sobre la pròpia pràctica, sobre com aprèn l'alumnat i com ensenya el professorat." ("Perspectiva escolar. La vida en una col i altres històries" Rosa Sensat)

Després d'aquesta introducció, considero que no només la ciència, sinó la vida i l'ensenyament s'han d'entendre com un conjunt d'interaccions que originen uns canvis constants i d'això és del que tenim que estar preparats ja que la nostra relació amb el medi, l'entorn, la cultura amb la qual ens identifiquem i els valors rebuts a través d'aquesta són els aspectes fonamentals que portaran a la societat a realitzar les accions necessàries per tal d'interaccionar. 

Per tant, des del meu punt de vista, la ciència és un camí per obrir les portes a les noves generacions per tal que experimentin, se'ls hi pugui obrir els ulls i es qüestionin que tot allò que succeeix té un motiu i aquest pot variar en funció dels elements que intervinguin. Per això poden lluitar per canviar allò del seu voltant i per aprendre que tot el que succeeix és per alguna cosa, per tant, tot té un perquè i aquests el poden averiguar per ells mateixos.

Didàctica del Coneixement del Medi Social

Els contes

Per quin motiu s'està perdent la màgia dels contes?

El conte és una narració generalment breu, escrita en prosa on hi apareixen, normalment, pocs personatges. Acostumen a tenir una lliçó moral i provenen de la tradició oral de cada cultura.

Els contes han estat, des de sempre, una estratègia per transferir els valors i els comportaments que, anteriorment, es creien rellevants. Aquests han tingut una visió didàctica ja que anteriorment no hi havia televisió ni ràdio per poder transmetre diferents coneixements i es realitzaven de boca en boca.

Actualment, els contes es veuen com una eina d'aprenentatge dels comportaments socials dels temps antics. Existeixen diversos tipus:

• Contes amb una funció pràctica - Normalment són accions concretes o pintures realitzades en forma de conte. Anteriorment els protagonistes eren animals i n'hi havien poques dones ja que en aquella época l'importància en els rituals era donada als homes. Més tard aquests contes els varen anant protagonitzant homes i dones per trasmetre funcions didàctiques que acostumaven a ser sobre el bé i el mal o temàtiques religioses.
  
  
  
• Contes tradicionals - Aquests transmeten valors molt importants com el respecte, el companyerisme, la igualtat, la no dicriminació, entre d'altres, tot i que moltes vegades poseeixen molta crueltat.
  
  
  
• Contes amb animals - Anomenats faules protagonitzats per animals que finalment tenen una moralitat concreta.

En referència als contes, considero que és molt important el paper educatiu que transmeten, per això penso que és rellevant que els pares i mares abans d'anar a dormir els hi expliquin un conte als infants perquè els ajuden a adquirir coneixements des d'una manera més experimental i afavoreix molt el vincle afectiu d'ambdos.

Per altra banda, l'acumulació de vivències i aprenentatges de la gent gran que comparteix el dia a dia amb els infants és clau per a adquirir un bon llenguatge i per a la narració de contes per als nens i les nenes. Aquest fet poc a poc es va perdent pel paper que els avis tenen actualment en les families, per això considero que una bona proposta per a les escoles, seria la de treballar més conjuntament escola - familia i fomentar aquests coneixements que la gent gran poseeix a causa de la seva experiència i proporcionar-los als infants en les aules.

En referència a aquesta aporació, vaig estar de pràctiques, l'any passat, a una escola que com a projecte treballaven els contes. Una tarda va venir a explicar un conte popular la mare d'una nena de la classe que pertenyia al Marroc. Ella va anar explicant el conte en dues llengües: català i marroquí, en aquell moment els infants estaven bocabadats pel vocabulari que utilitzava, el ritme i l'entonació que li donava, l'expressivitat i les sensacions que transmetia aquella dona, els silencis que aportava, entre d'altres aspectes, i d'aquesta manera van treballar diversos contes tradicionals d'altres països així com la cultura i la llengua d'aquests.

Per acabar, només dir que aquesta sessió l'he trobat molt enriquidora ja que a través d'un conte podem ensenyar diverses capacitats per comunicar-nos, orientarnos en el temps i en l'espai, transmetre sentiments, aprenentatges, entre d'altres aspectes, que realment si no t'ho pares a pensar no te n'adones de la quantitat de valors que un conte poseeix.

Didàctica del Coneixement del Medi Natural

Model científic

“Un model és una representació simplificada d’un fenomen que concentra l’atenció en aspectes específics. El model es fa servir per construir explicacions com a resposta a una pregunta” (Gilbert, 2000)      

A través dels diferents models que existeixen hem d'aprendre a mirar, però no només a mirar des de la vessant qualificativa sinó també des de la quantitativa, és a dir s’ha de mesurar, de pesar, com també s’ha d’observar a través dels nostres sentits i descriure tot allò que puguem provocant una interacció en allò que s’observa.

Després de realitzar aquesta sessió hem vaig quedar una mica bocabadada ja que realment mai m’havia adonat d’allò relacionat amb el passat, el present i el futur dels objectes del meu voltant, per això em va sobtar la pràctica de les bossetes semblants i em va semblar molt interessant i motivadora.

Per a la sessió de seminari vam haver de portar tres o quatre objectes diferents però que tinguessin alguna característica clara en comú, el meu grup vam decidir portar el següent:

                                                                 

Vam escollir aquests quatre objectes perquè a primera vista sembla que allò que tenen en comú més rellevant és la forma però no, ja que tots ells estan realitzats amb materials naturals i això és el que ens va cridar més l'atenció.

Per finalitzar, esmentar que aquestes sessions m'han ensenyat a mirar des d'un altre perspectiva, amb uns ulls ben diferents a com observava anteriorment i a reflexionar sobre allò que m'envolta. Tal i com s'esmenta en l'article "Fer, parlar i pensar per aprendre ciències" de la Conxita Marques i la Rosa M. Pujol, segons diu Descartes: "Almenys una vegada a la vida s'ha de dubtar de tot."

Didàctica del Coneixement del Medi Social

Finalitats de l'ensenyament del medi social

La principal finalitat de l'educació en general i de l'ensenyament del medi social en particular és aprendre a través dels valors étics ja que l'ètica és contrustivista de l'acte educatiu, és a dir, sense valors com: el respecte, la coorperació, la solidaritat, l'empatia, el criteri observable i analitzable, la comunicació, entre d'altres, no existeix l'educació. 

Entre aquestes finalitats i l'acció educativa existeix una relació d'alteritat molt àmplia, és a dir, existeix una interacció amb allò que ens envolta, el medi i els altres, ja que per dur a terme la tasca educativa és necessari:

Per això totes aquelles tècniques, eines i recursos que un mestre pot utilitzar són un ajut, però no són necessàries per a l'educació ja que amb tot això no s'educa sinó que és un complement educatiu facilitador per a l'aprenentatge. Per exemple, quan jo anava a l'escola hi havia un professor que utilitzava tota mena de mitjans tecnològics per a l'adquició de nous coneixements de l'alumnat i li resultava més complicat fer-nos entendre quelcom que una mestra que no en portava cap mena d'eina ni tècnica per a facilitar-nos els aprenentatges i en canvi, la seva manera d'expressar-se, el seu to de veu i les exemplificacions de donava era el que ens ajuda a l'adquisició dels coneixements.

Per acabar, fent referencia a l'adquisició de coneixements esmentats anteriorment, m'agradaria fer menció d'una cita de l'article "Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics" de Mèlich, J.C. Palou, J. Poch, on s'esmenta: "No és vell qui té anys, sinó qui creu que ja ho sap tot" per aquest motiu tant l'alumnat com el professorat han d'estar receptius a aprendre, no només les lliçons, sinó enriquir-nos de tot allò que ens envolta, de les interaccions diàries i de tot allò que vivim dia a dia.

Didàctica del Coneixement del Medi Natural

La Classe ideal

"L'error d'una educació de la resposta no està en la resposta, sinó en la ruptura entre aquesta i la pregunta. L'error consisteix en el fet que la resposta és proclamada independentment de la pregunta que la provocaria. D'igual manera, l'educació de la pregunta estaria equivocada si la resposta no es percebés com a part de la pregunta" (FREIRE, 1997) - Lectura "Les idees científiques dels infants i l'ensenyament de les ciències a l'escola primària" (Jordi Martí i Feixas)

Considero que les classes d’avui en dia haurien de ser més experimentals, és a dir, que els alumnes es qüestionessin més allò que estan treballant però de manera autònoma sense que el professor donés la resposta sinó que els infants investiguessin en allò que realment volen saber i busquessin quelcom.

Per altra banda, tots aquells que intervenen en l’educació, en el meu parer, haurien de canviar el seu punt de vista ja que tal i com vam veure en l’activitat la nostra classe de ciències:

•  La classe de ciències ideal hauria de ser: motivadora, experimental i divertida.
• A la classe de ciències ideal l’infant hauria de: participar, cooperar, aprendre i experimentar.
• A la classe de ciències ideal el professorat hauria de ser: motivador i dinamitzador.

Com es pot observar diversos d’aquests aspectes es repeteixen ja que considero que les classes que nosaltres, en general, hem viscut no són pas d’aquestes semblances i per tant, haurien de millorar.

Un altre aspecte rellevant és el treball cooperatiu ja que afavorexi la interdependència, és a dir, cada membre del grup aporta una idea per a què la feina millori i així cadascú depèn del company/a, també treballa molt la responsabilitat individual perquè la nota és per a tot el grup i d'aquesta manera s'aconsegueix un mateix nivell d'aprenentatge ja que les meves qüestions les pot tenir un altre membre, com també existeix un seguiment de treball on tots els infants han de tenir un càrrec per dur a terme l'activitat adequadament.

Per acabar, m'agradaria esmentar que abans de realitzar aquesta sessió creia que havia treballat cooperativament, però al veure allò que aprens i que has de realitzar en el treball cooperatiu hem vaig adonar que realment, mai havia treballat d'aquesta maner i em va semblar molt trist.


Després de realitzar aquesta sessió em va sugerir la següent qüestió: 

Com és que mai cap mestres s'ha preguntat, quina és la meva classe ideal, per a poder portar-la a la pràctica?

Didàctica del Coneixement del Medi Social

Fonaments i perspectives de la intervenció educativa a l’educació infantil en l’àrea de descoberta de l’entorn des de les ciències socials.

"Sovint es confon -donar testimoni- amb -donar exemple-, i es reclama, que els educadors donin exemple al seu alumnat. Això és un error. El que dóna exemple sempre acaba donant-se com a exemple, posant-se com a model per imitar, per reproduir. El mestre que vol donar exemple és un mestre que creu que fa les coses ben fetes, que té la consciència tranquil·la. (...) L'art d'educar és l'art de la modèstia, d'aquells i d'aquelles que mai no tenen la consciència tranquil·la, que saben que mai no ho han fet del tot bé. (...) Hauríem de saber, que cada situació és única, que cada curs és irrepetible, que cada alumne és singular, que a cada moment ens la juguem..."

("Tu m'aprens. Memòria i oblit d'un aprenent de mestre" CELA, J; pàg 11)

Després d'aquest fragment tant reflexiu, cal esmentar que més enllà de com nosaltres veiem el món, el pensen, el sentim o intervenim en ell, existeixen altres individus, que en cert moment de les seves vides, nosaltres posem un granet en la seva manera de mirar el món, per això hem de tenir present que l'infant veu el món des del seu punt de vista, tal i com ho fem nosaltres. Per tant, d'han de tenir clars els seus coneixements previs i així, fer-lo arribar a entendre què és la ciència.

Es diu que la ciència és l'activitat objectiva d'adquició de coneixements, però si aquesta està feta per homes i aquests són subjectes a la vida canviant del món, la ciència no és tant objectiva ja que a cada persona li influeix d'una manera ben diferent els diversos aspectes que succeeixen en el món.